Per a declarar un array, primerament hem de saber que existeixen arrays de dos tipuss. Indexats i associatius. Creem un array indexat <?php $elmeuarrayindexat = array (“platans”, “llimones”, “peres”); ?>   Mostrem per pantalla un element de l’array indexat. A l’exemple posterior es mostrarà per pantalla l’element que correspon a la posició 1 d’aquest array, llimones. Ja que el primer element correspon a la posició 0, el segon a la 1, i així succesivament. <?php echo elmeuarrayindexat[1]; ?>   Creem un array associatiu <?php $elmeuarrayassociatiu = array (‘Nom’ => ‘Jordi’, ‘Edat’ => 20, ‘Alçada’ => 1,80); ?>   Mostrem per pantalla un element de l’array associatiu. EnRead More →

 Quan un usuari prem el botó enviar d’un formulari, la informació que contenien tots els camps son enviats a una direcció URL des d’on tindrem que recuperar-la per tractar-la d’una manera. Per exemple si comprem, haurem de recuperar les dades d’aquesta compra. Aquesta informació “viatja” per diferentes variables que podrem recuperar mitjançant PHP. Una de les formes es $_POST. POST ens permet recuperar dades enviades desde un formulari amb el mètode POST. Escriu  aquest codi i guarda-ho al servidor, introdueix un nom en el camp y visualitza el resultat:   <form name=”formulario” method=”post” action=”ejemploPost.php”> Nombre: <input type=”text” name=”nombre” placeholder=”Tu nombre aquí”> <input type=”submit”> </form>   AbansRead More →

Si s’han utilitzat arrays amb elements associats entre ells i es vol comprovar la seva coincidència de forma no manual es pot utilitzar un bucle “foreach”. Per exemple, si es té un array “$usuari” que conté la següent informació –els noms d’usuari com a clau, que s’assignaran a la variable $nom, i les contrasenyes com a valor, assignades a la variable $pass– es pot escriure el següent codi: foreach ($usuari as $user => $pass){ echo ‘<p>’.$user.’: el password és ‘.$pass.'</p>’; if (($user == $_POST[‘usuari’]) && ($pass == $_POST[‘password’])){ echo ‘usuari existeix’; } }        Read More →

Les funcions “include“, “require” serveixen per agafar un tall de codi del PHP i comprovar que coincideixi amb el nostre llistat,  aplicació, etc. Malgrat que els seus comportaments són molt similars, no funcionen exactament de la mateixa manera. <?php include ‘menu.php’;?> <?php require ‘menu.php’;?> Els require s’utilitzen quan el codi (o fitxer) és necessari per executar l’aplicació. Si no ho troba, mostrarà un missatge d’error i l’aplicació s’aturarà. En canvi, amb include l’aplicació continuarà executant-se igualment en cas de no trobar-lo. També existeixen el “require_once” i l’”include_once“: funcionen de la mateixa manera que els anteriors, respectivament, però en aquest cas, l’aplicació comprovarà que el codi (o fitxer) ja hagi estat inclòs: en cas afirmatiu, no tornarà a incloure’l deRead More →

Les instruccions “if… else if… else if” permeten resoldre pràcticament totes les decisions que s’han de prendre en programació, però trobem casos amb que volem avaluar condicions amb una estructura per la que requerim d’una instrucció alternativa: switch.Read More →

Les variables especials, a diferencia de les normals, son aquelles que comencen per el símbol $ seguidament d’una barra baixa i amb la paraula que contingui en majúscules. Les que vam dir a classe i les que més utilitzarem son: $_SERVER //Aquesta variable conté informació de l’entorn del servidor i d’execució d’aquest $_POST //funciona enviant la informació a través de formularis, sense mostrar-la a la URL. La informació que s’envia per post va en el cos de la solicitud HTTP o encriptada $_GET //son dades que quan son enviades a la URL i carregades permeten veure la información que l’usuari ha sol·licitat $_COOKIES //permet guardarRead More →

Si volem comprovar quin navegador utilitza l’usuari visitant mirarem l’string de l’agent d’usuari que el navegador envia com a part de la petició HTTP. Aquesta informació s’emmagatzema dins d’una variable. A php, les variables sempre comencen amb un signe de dollar ($). La variable que ens interessa ara, per tal de conèixer la informació esmentada anteriorment, és $_SERVER[‘HTTP_USER_AGENT’]. $_SERVER és una variable especial reservada per PHP que conté tota la informació del servidor web. Es coneix com una Superglobal. Un exemple del codi per tal de saber aquesta informació seria: <?php echo $_SERVER[‘HTTP_USER_AGENT’]; ?> I un exemple del resultat d’aquest script podria ser: Mozilla/4.0 (compatible;Read More →

El switch és equivalent a els if/elseif/else on es pot comprovar diverses condicions. Es compon de: la paraula clau switch, una variable per comprovar, i un parell de claus. En el cas de l’exemple, extret del Code Academy, s’utilitza el switch am el $myNum. Llavors s’utilitzen els casos per distingir els diferents elements de la llista. En l’exemple el cas 1: echo “1”; break; comprova si $myNum és igual a 1. Si és així, es fa echo de “1”, i utilitza break per sortir del switch. Si no fos aixó, es passaria al següent cas. Si tots donen negatiu, es fa ressó del cas perRead More →

De variables amb php en trobem de diversos tipus. Per exemple: 1. String: referent a caràcters (‘Hola’, ‘Adeu’, ‘Hola que tal’) 2. Integer: referent a nombres enters (3,-14,5…) 3. Float: nombres amb decimals (3.1416, -24,355…) 4. Booleans: variables que tenen un estat. True, false o 0 i 1. 0 equival a false i 1 equival a true. 5. Array: és un grup de valors Per a declarar una variable es fa col·locant el dolar davant. Tot seguit en mostrem un exemple: Si és un string, el text es posa entre dues cometes: Si és un integer, el nombre no va entre cometes: Si és unRead More →

Molts cops quan llistem els posts (fent un loop) d’un tipus de contingut, necessitarem diferenciar-los mitjançant una taxonomia. Si utilitzem una taxonomia personalitzada (custom taxonomy) necessitarem implementar dins del loop el codi següent. Imaginem que la taxonomia que hem creat es diu “skills”: Amb la funció de WordPress get_the_terms podrem obtenir la taxonomy del grup ‘skills’ que està associada al post. Això ens donarà com a resultant un array. D’aquest array llistarem els elements amb el foreach() i obtindrem la clau ‘slug’, que és la que dóna el nom de la taxonomia. Només faltarà implementar-ho a les classes amb la funció post_class():Read More →