Tipus i models de base de dades

Les bases de dades poden classificar-se de diferents maneres: segons el context en que es facin servir, la utilitat o les necessitats que satisfan.

Segons la funció:

  • Estàtiques: Són unicament de lectura. Es solen utilitzar per emmagatzemar dades de llarga duració, històriques, que perdurin en el temps.
  • Dinàmiques: Les dades es modifiquen amb el temps. Permeten operacions com editar, esborrar o actualitzar, a més de la de llegir les dades.

Segons el contingut:

  • Bibliogràfiques: Nomès contenen una representació de la font primària que permet localitzar-la. Conte dades com autor, publicació, editorial, titol,… També pot contenir un resum o extracte, però mai el text complet. El contingut són xifres o números.
  • Text complet: Guarden les fonts primaries.
  • Directori: Ordenen les dades segons paràmetres, per exemple les guíes telefóniques.
  •  Informació científica: Es centra en dades mèdiques o químiques. Dins d’aquest tipus de bases de dades podem distingir diferents subtipus com secuencies, rutes metaboliques, estructures biomoleculars, dades cliniques…

Segons el model:

  • Jeràrquiques: Emmagatzemen la informació en una estructura jeràrquica, semblant a un arbre on un centre d’informació (arrel) et pot portar a varies branques (fulles). Una de les limitacions d’aquest model és la incapacitat de representar algunes dades.
  • De Xarxa: Es diferencia de l’anterior en que un node pot tenir diferents arrels. Va solucionar els problemes que tenia el model anterior, però la seva complexitat ha limitat els usuaris. Ara ho fan servir els programadors, no tants usuaris finals.
  • Transaccionals: El seu únic objectiu és l’enviament i recepció de dades a grans velocitats. Per poder exprimir el seu ús solen anar conectades a una base de dades relacionals.
  • Relacionals: És el model que s’utilitza actualment. Funciona a partir de relacions, que es poden considerar com conjunts de dades. Esta pensat per que cada relació sigui com una taula composada per registres (files) i camps (columnes). És més fàcil de comprendre per a usuaris finals. El llenguatge que utilitza és el SQL (Structured Query Language).
  • Multidimensionals: Ideades per desenvolupar aplicacions molt concretes. No es diferencien gaire de les relacionals, el canvi està a nivell conceptual: els camps o atributs poden ser de dos tipus, o be representen dimensions de la taula o mètriques que es volen estudiar.
  • Orientades a Objectes: Els usuaris poden definir operacions sobre les dades (estat i comportament).
  • Documentals: Permeten l’indexació a text complert i fer cerques més potents.
  • Deductives: Permet fer deduccions a través d’inferencies. Es basa en regles i fets que son guardats a la base de dades. També es coneixen per bases de dades lògiques ja que utilitzen la lògica matemàtica.

 

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.